Necessitat de deixar empremta

Llibertat d'expressió als lavabos del Montseny

Entre els arbres de Santa Fe del Montseny deixem en blanc les nostres ments i només ens concentrem en la verdor dels boscos i l'aire fresc que ens omple els pulmons. 

Em fa feliç veure que no hi ha brossa pel terra que contamini un indret tan fabulós i que aquells que visiten aquest Parc Natural procuren deixar-lo tal com l'han trobat.

Després de fer una bona caminadeta passo pel restaurant del Montseny i m'omplo bé per seguir l'excursió que se'm presenta pel dia d'avui. Abans de marxar, i procurant ser previsora, vaig cap al lavabo i faig cua fins que arriba el meu torn. La meva sorpresa al veure les portes del lavabo ha estat enorme: declaracions d'amor, ofertes pujades de to acompanyades de números de telèfon i noms de persones amb l'any durant el que van fer la sortida al Montseny. 

Ni tan sols a 1000 metres d'alçada ens podem alliberar de la llibertat d'expressió a les portes dels lavabos? Però la veritat és que en certa manera ens fan una mica de companyia. Tots ens entendrim amb un "Laura y Jenny amigas para siempre" o una declaració d'amor com "Tania y Manolo 2008", acompanyada d'un cor. 

Repasso de forma ràpida totes les lletres de la porta: algunes estan fetes amb bolígrafs i retoladors, mentre altres són improvisacions irregulars ratllades amb les dents d'unes claus. Al final em resulten divertides i somric, però immediatament faig una ganyota quan em trobo la pintada que no podia faltar: "Chupo coños gratis. Llama al...". Només el pom de la porta queda intacte de totes les declaracions fetes a la porta. 

Em rento les mans pensant en la necessitat que tenim les persones de deixar empremta. Alguns escriuen un llibre, altres un diari, els més salvatges malfereixen els arbres amb les seves inicials i, per últim i el que molts fan en algun moment de la seva vida, la majoria guixa el seu nom a la porta d'un lavabo. Pot semblar groller en un primer moment però, en aquella estona incòmode i sabent que hi ha gent que està esperant impacient que acabis d'una vegada, ens mantenen entretinguts i amb un somriure.