¿Puedo fumar en la estación?

Una de las muchas colillas que se encuentran
en la estación de cercanías de Mataró.

Normativas de la ley antitabaco que desconocemos

No es extraño ver como algunas personas que esperan, con cierta ansia, que llegue su tren, se hagan un cigarrillo durante el rato que pasan en la estación pero, ¿esto està permitido? Depende.

Solamente se permite que los fumadores disfruten de un pitillo si la estación, en la que están esperando, se encuentra completamente al aire libre. 

En las estaciones con estructuras cerradas no está permitido fumar y es un hecho denunciable por cualquier ciudadano. ¿Y si te pillan con las manos en la masa? La primera vez que esto ocurra, según la ley antitabaco del 2011, se te aplicarà una multa de 60€, pero si el numero de veces que has sido amonestado por ello es superior a 3, la multa serà, como mínimo, de 600€. Esta multa recaerá sobre el fumador o, en caso que este sea menor, sobre sus padres o tutores legales. 

Necessitat de deixar empremta

Llibertat d'expressió als lavabos del Montseny

Entre els arbres de Santa Fe del Montseny deixem en blanc les nostres ments i només ens concentrem en la verdor dels boscos i l'aire fresc que ens omple els pulmons. 

Em fa feliç veure que no hi ha brossa pel terra que contamini un indret tan fabulós i que aquells que visiten aquest Parc Natural procuren deixar-lo tal com l'han trobat.

Que la gent t’escolti, t’ajudi i t’entengui és l’estímul més gran

Autorretrat de l'entrevistada

Entrevista a una artista molt realista

Sylvia Camblor és una artista que es dedica a fer obres realistes, la gran majoria retrats, a llapis. Tot i ser d’Arenys afirma que a Canet de Mar, on té el seu local i es dedica hores i hores a la seva passió, es sent com a casa. Ella explica que l’esperit artístic d’aquest poble del Maresme ha arribat al seu cor.

Quan vas decidir que et volies dedicar a fer obres realistes?

Quan anava a l’institut els professors de tot allò relacionat amb el disseny gràfic, dibuix tècnic, etc., em deien que tirés per aquest camí perquè tenia grapa per dedicar-m’hi. Tot va començar quan a les meves estones mortes agafava llapis i paper i començava a experimentar. De fet, he provat l’oli, he fet belles arts, he mirat de fer pintura, escultura i moltes altres tècniques, però amb la que m’identifico és amb el llapis.

Molta gent cataloga el llapis com el germà orfe o pobre de l’art perquè sempre s’ha dit que l’oli té molt més prestigi. Altres diuen que és un repte molt més interessant treballar amb el llapis perquè amb una sola eina has de treure tota la gama de colors, sensacions, textures, emocions, etc., que a més a més ho has de saber transmetre. Quan disposes dels colors, a través d’ells, és molt més fàcil poder aconseguir tot això.

"En aquell vagó sentia que em moria"

L'Ariadna recorda el seu primer atac d'ansietat a l'R1 de Rodalies Renfe i encara ara li passa factura

L’Ariadna està asseguda al costat de la finestra del tren i contempla les grans vistes que ens ofereixen les línies del Maresme de Rodalies. Mentre observa el mar tranquil, no pot parar de donar voltes, amb cert neguit, a un pendrive en forma de Capità Amèrica que porta a les mans. Aquest estat de nerviosisme té una explicació molt clara: m’està explicant com va ser el seu primer atac d’ansietat mentre fem juntes el recorregut on va tenir lloc.