El "boom Otaku" a Catalunya

La mort del K3 i el 3XL

Otaku és el nom que reben els aficionats al manga i l'anime. Aquest és un món que s’ha anat fent lloc en la nostra cultura durant els últims 30 anys, des de Mazinger Z, passant per Dragon Ball, Sailor Moon, Sakura i Evangelion fins a arribar a l'actualitat, amb històries com Death Note, Bleach, One Piece, etc. Es preparen actes relacionats amb aquest món i cada cop està més de moda ser un "Friki", però, com va arribar aquí aquesta cultura? És només una moda o és una forma de vida? Es mantindrà com a cultura urbana o d'aquí uns anys desapareixerà? Quines generacions han viscut més de prop aquest “boom” otaku?  

"Friki" és un terme que avui dia utilitzem molt sovint, però d'on ha sortit aquesta paraula? "Freak", la paraula original en anglès, significa "monstruós" o "terrorífic". A partir dels circs itinerants americans, en els que tenien a persones amb malformacions que anomenaven "Freaks", va començar a utilitzar-se aquest terme per definir la gent “rara”. Actualment diem friki a qualsevol persona que és diferent dels altres, però no tenim cap prototip definit del què és un friki, tant ho diem als que són molt aficionats d’un tema, com als que també anomenem nerds o, de manera molt habitual, als aficionats al manga i el cosplay.

Un amigo se va

Slot. //Alicia Subirana

El mejor amigo del hombre se marcha entre lágrimas 

Sale de casa corriendo y emocionado por poder pisar la calle y jugar con ella. Pasean juntos y él la mira y a veces espera las indicaciones que se le deben dar para poder cruzar la calle. Si ella nota que está impaciente y tira demasiado de la correa lo frena en seguida y le dirige unas palabras cariñosas pidiéndole que se calme un poco. Ella, que hace ya un tiempo que lo conoce, lo mira con ternura, sabiendo que es uno de los mejores perros que ha conocido jamás. No es una mascota, es un compañero, un amigo y un colega.

Solamente hace falta un despiste, un lametón, unos cuantos mordiscos y se acabó. Al llegar a casa el compañero, el amigo, el colega, se encuentra mal. Ella mira a su pareja, el dueño del pobre animal, y apenas hace falta un instante para decidir que deben llevarlo al veterinario. Una vez allí las declaraciones del profesional son claras, duras y contundentes: se muere.