El "boom Otaku" a Catalunya

La mort del K3 i el 3XL

Otaku és el nom que reben els aficionats al manga i l'anime. Aquest és un món que s’ha anat fent lloc en la nostra cultura durant els últims 30 anys, des de Mazinger Z, passant per Dragon Ball, Sailor Moon, Sakura i Evangelion fins a arribar a l'actualitat, amb històries com Death Note, Bleach, One Piece, etc. Es preparen actes relacionats amb aquest món i cada cop està més de moda ser un "Friki", però, com va arribar aquí aquesta cultura? És només una moda o és una forma de vida? Es mantindrà com a cultura urbana o d'aquí uns anys desapareixerà? Quines generacions han viscut més de prop aquest “boom” otaku?  

"Friki" és un terme que avui dia utilitzem molt sovint, però d'on ha sortit aquesta paraula? "Freak", la paraula original en anglès, significa "monstruós" o "terrorífic". A partir dels circs itinerants americans, en els que tenien a persones amb malformacions que anomenaven "Freaks", va començar a utilitzar-se aquest terme per definir la gent “rara”. Actualment diem friki a qualsevol persona que és diferent dels altres, però no tenim cap prototip definit del què és un friki, tant ho diem als que són molt aficionats d’un tema, com als que també anomenem nerds o, de manera molt habitual, als aficionats al manga i el cosplay.

Kyle Battiston, jugador professional del joc League of Legends (LoL) i otaku, ens explica la realitat de les persones englobades en la paraula "friki". "Érem persones que volíem sortir de la rutina, especialment si parlem del cas dels videojocs" ens explica en Kyle. Quan li preguntem si això suposa un problema per a relacionar-se amb altres joves, ens explica que mostrar un especial interès per l'anime, el manga o els videojocs fa que la gent et percebi com algú diferent i això, especialment a l'adolescència, t'aparta de la resta. "S'ha tingut una visió pobre de la gent que ha invertit moltes hores en el món otaku o en el dels videojocs", ens explica, "s'han vist com a excèntrics".

El Saló del Manga no para de créixer

És dissabte 31 d'octubre i les cues a la zona de Plaça Espanya són cada vegada més llargues, donen la volta als edificis en què té lloc el XXI Saló del Manga. Gent de totes les edats, disfressada del seu personatge preferit o amb roba de carrer, fa cua des de les 8 del matí per poder entrar a la fira. Les persones que van arribant a la cua comenten entusiasmats amb els seus amics tot el temps i esforç que els ha costat fer la disfressa i la il·lusió que els fa poder acudir al saló. Porten mesos esperant que arribés el novembre per acudir a aquesta reunió d'otakus. Alguns es queixen perquè la cua no avança, altres abracen als que porten els cartells de “FREE HUGS”. Un nen de 6 anys fa saltironets emocionat abans d'entrar al seu primer Saló del Manga. “M'agrada molt Bola de Drac i també miro Doraemon i altres dibuixos”, explica el nen de la mà del seu pare, que companya al nen al Saló més multitudinari fins la data.

Les entrades pel XXI Saló del Manga van sortir a la venda el 2 de juliol del 2015 i les disponibles pel dissabte es van exhaurir la setmana abans de la cita. Aquest any l'espai dedicat al Saló ha passat a 60.000 metres quadrats, tres palaus sencers de la Fira de Barcelona. Aquest és el quart any consecutiu que els organitzadors han d'augmentar l'espai dedicat a l'esdeveniment a causa de les aglomeracions de les edicions anteriors. A Internet es poden trobar consells escrits pels mateixos assistents on es fan recomanacions per poder evitar les aglomeracions i no quedar-se sense entrades.

Dins del Saló es realitzen activitats molt diverses, des de concerts fins activitats de dibuix, videojocs, dansa, etc. i tot amb molts convidats especials que ho fan encara més únic. A més a més, els pavellons utilitzats per aquesta trobada repleta de paradetes de merchandising, els productes més demanats pels fans i els que més beneficis donen. Aquesta cita anual, organitzada per la Federació d'Institucions Professionals del Còmic (FICOMIC), no para de créixer i davant la pregunta de si l'esperit otaku és una moda amb data de caducitat, els aficionats a l'anime i el manga tenen una resposta rotunda: no.

En Diego, de 33 anys, i en Josep, de 35, són dos aficionats de Bola de Drac que han anat ja a diverses edicions del Saló del Manga. Van viure el “boom” del manga a Catalunya, amb l'estrena de Bola de Drac, i van aficionar-se també a altres sèries. Avui dia ja no segueixen tan religiosament el món de l'anime, ja que les sèries que més els interessaven ja han arribat al seu capítol final. Tot i que ja no miren sèries, segueixen acudint al Saló i s'interessen pel món relacionat amb l'anime i el manga. Són un clar exemple de l'abast generacional que ha tingut aquest “boom” i de la marca que Bola de Drac va provocar en la infància de tants nens.

Però, com arriba aquesta afició a moure tanta gent a Catalunya? El fenomen otaku traspassa les fronteres del Japó i s'introdueix a Catalunya, en gran part, gràcies al 3XL. 3XL.net va néixer com una secció del canal infantil i preadolescent K3 l'any 2000 i tenia la finalitat d'acostar els més joves a la televisió en llengua catalana. Aquest programa també emetia continguts que no eren anime i que no anaven dirigits únicament a otakus, però ha estat una peça clau en la inserció d'aquest tipus de contingut a la televisió catalana.

L'Eric, de 20 anys, abans mirava les sèries pel K3, però ara, amb del tancament del 3XL, les ha de mirar per Internet subtitulades del japonès: "Vaig començar a mirar les sèries que m'agradaven pel K3, després per Internet i, sense adonar-te'n, formava part del món otaku". Com altres aficionats a aquest món, opina que el “boom” va tenir lloc gràcies a l'emissió d'aquestes sèries pel K3, però que la retirada del canal no farà que el món otaku passi de moda.

El 3XL, l’origen del contagi

Logotip del 3XL

Des del seu naixement l'any 2000, el 3XL.net va funcionar com a secció adolescent del K3. L'any 2007 es va fer una remodelació del 3XL.net i aquest passà a tenir el nom 3XL.cat, a més, es van afegir programes com Codi 3XL i es va crear el joc Espai8. Durant aquest any es van emetre pel·lícules de Shin-Chan i Doraemon, que van tenir audiències d'entre 20.000 i 30.000 espectadors, superant les audiències de La 2 i 8TV. No va ser fins a l'any 2010, però, que el 3XL va ser un canal independent. El setembre de 2010, el Canal 3XL va començar a compartir freqüència amb el K3, cobrint l'horari nocturn (de 21:30h a 6h). El canal va apostar per emetre nous programes de producció pròpia, sèries japoneses i britàniques i també estrenes de cinema dirigides al públic jove. El canal va mantenir la seva audiència i els joves seguien consumint els seus continguts en el televisor i a través del web.

Aquesta aposta de la CCMA per continguts audiovisuals japonesos va fer créixer l'interès dels seus espectadors per aquest gènere, per això es van començar a obrir pàgines especialitzades en els continguts otaku emesos en català. "Vaig començar a mirar anime a la televisió, a les tardes, al K3" afirma en Marc Rodoreda, fundador del Wiki més gran en català (2950 articles). Wiki, segons Wikipedia, és un lloc web col·laboratiu que pot ser editat pels diferents usuaris de la pàgina. El Wiki que va fundar en Marc tracta sobre One Piece, el manga més venut de la història que, de fet, ha passat a la gran pantalla i actualment té 516 capítols doblats en català. En Marc, més conegut com a "BroOk" al Wiki, va iniciar aquesta pàgina per poder informar els fans sobre curiositats de l'anime, ja que no hi havia cap web especialitzat en One Piece en llengua catalana. Segons en Marc, de 19 anys, la majoria dels joves de la seva generació es van aficionar a l'anime gràcies a l'emissió de sèries japoneses a la secció 3XL, del canal K3.

El moment crític va arribar el setembre de 2012, quan el canal deixà d'emetre sense altre motiu que la redistribució de l'oferta de Televisió de Catalunya. A partir d'aquest moment, el Canal 33 va ocupar la seva franja horària. Per altra banda, les xarxes socials i la pàgina web del canal també van desaparèixer, mentre els aficionats a l'anime es preguntaven per quin motiu el canal havia tancat. En Marc Rodoreda afirma fermament que si la CCMA no fa res per solucionar aquesta situació, ni fa que l’anime torni a ser una part important de la seva programació, el públic infantil i juvenil passarà a canals com Disney Channel, Boing o Clan i deixarà de banda el món otaku.

Segons el diari Nació Digital l'advertència del fundador de One Piece Català Wiki no va desencaminada, ja que el 6 de juny de 2015 el mitjà va publicar un article titulat “El públic infantil "passa" del Super 3” on exposava que les audiències infantils catalanes que abans estaven concentrades al K3 i el 3XL ara migren cap a altres canals, majoritàriament Clan. Segons aquesta publicació, Salvador Alsius, periodista i presentador català, excusa la CCMA dient: "l'oferta de TV3 és bona però que la que hi ha en castellà és molt més àmplia". Un cas excepcional seria el de la Irene, una nena de 8 anys que mira sèries com One Piece, Dr. Slump i Bola de Drac, alguna de les quals s'emet pel Super 3. Aquesta ha estat la seva primera edició del Saló, però sembla entusiasmada.

Els fans reivindiquen la tornada del 3XL

Pels fans, les raons que ha donat la CCMA per suprimir el canal no són suficients i estan prenent mesures per demanar la tornada del 3XL, a través de Change.org. Actualment aquesta petició compta amb més de 700 firmes i s'està publicitant a través de les pàgines de Facebook i altres xarxes socials relacionades amb les sèries d'anime, que demanen la tornada d'aquesta secció. Un exemple seria la pàgina “Tornada 3XL” que ha exposat a les més de 2000 persones que la segueixen quins són els seus objectius, entre els quals en destaca aquest: “Volem una millora de la programació infantil i juvenil de TVC (Televisió de Catalunya), sobretot de la juvenil”. Per què estan tan ben considerats els continguts que s'oferien a la secció del 3XL? Després de parlar amb diferents aficionats al manga i l'anime que van seguir el 3XL hem arribat a la conclusió que el doblatge dels continguts japonesos que es duia a terme a Catalunya era dels millors que podem trobar.

Ana Maria Camps és la dobladora de l'Arale, protagonista de la sèrie Dr. Slump, i va viure l'entrada de l'anime a TV3, ja que va començar a treballar a la cadena als anys 90. L'èxit que va tenir l'anime i la sèrie Dr. Slump, en concret, la van sorprendre, de la mateixa manera que l'han sorpresa els reconeixements que ha rebut pel treball que va fer. Camps afirma que el doblatge espanyol és molt bo, però en el cas de l'anime, el català agrada molt més. “En el cas del Sin-Chan i del Doraemon, m'agraden més doblats en català, no perquè ho hagin fet companys meus, sinó perquè es nota que al darrere hi ha una feina molt ben feta” explica l'actriu de doblatge, que destaca que també cal tenir en compte la feina tan minuciosa dels assessors lingüístics i els dobladors, que tenen molta cura i s'asseguren de fer que el doblatge rutlli. Quan parlem sobre la tasca del doblatge en la difusió de la llengua catalana, Camps està d'acord que ha estat un factor fonamental.

L'Alex és un jove tarragoní que recorda amb nostàlgia Sailor Moon, una sèrie que emetia el K3, gràcies a la que va aprendre català. “Vaig arribar l'any 2001 amb la meva mare i el seu marit des del Pirineu aragonès. Integrar-me a l'escola en català no va ser fàcil al principi, però aviat vaig adonar-me que els meus companys miraven moltíssim aquest canal”. Denomina "gran doblatge" al de les sèries d'anime en català, ja que aquest fou el que va despertar el seu interès per la llengua i per aprendre-la. Gràcies a això, va poder integrar-se en un nou grup d'amics amb els quals ja tenia alguna cosa en comú.

Un altre cas impactant és el d'en Luís Daniel, un seguidor de One Piece de Mèxic que es va posar en contacte amb en Marc Rodoreda a través de la pàgina de Facebook de One Piece Català Wiki. Luis Daniel demanava si hi havia noticies del doblatge de One Piece en català, ja que es va aturar en el capítol 516. Aquest noi, tot i ser de Mèxic, preferia veure els capítols en català per la qualitat del doblatge, que no pas en castellà. Malauradament, ningú va poder donar-li una resposta concreta.

La CCMA no dóna resposta sobre si tornarà a enllestir el 3XL, ni sobre per quins motius concrets el van tancar. Tots els missatges dels otaku demanant més informació sobre aquest tema han rebut la mateixa resposta per part de la Corporació: “no sabem quan es compraran noves llicències d'anime ni si el 3XL tornarà a emetre”. Només el temps donarà una resposta a si el món otaku resistirà o és  només una moda que caurà amb el tancament del K3 i el 3XL. De moment, les llargues cues pel Saló del Manga i les nombroses peticions per a que el 3XL torni a emetre no semblen tenir un final ostensible.

Carla Barceló, Lorena Sánchez i Sara Sobrevals